Badalona, juny 22 de 1822
Molt Sr. meu y dueño: són las 9 del matí del disabte que acava de arrivar Hisidro. No puch deixar de estrenyar sumamt. la qe. me diu de no haver rebut altre carta que la del 7. Estich segur de tenir-n’i escritas tres més y crech quatre. En la penúltima le deya francamt. Lo que jo judicava devia practicar relatiu a eixa casa per asegurar a nostres representans de un trastorn y era desenvarasar tot lo posible la casa, mirar ab Bolos (per qui enclovia una carta) se nos facilitàs la estada del Tura per la thia Aª, Teresa y Japet y Vm. a esta prenent al matxo y moso. La carta contenia quatre planas y part de un full anyadit. La que Vm. nos dirigí per los ordinaris que rebèrem ab tota promtitut per las exprecions luego luego [sic], que fou al dimecres. A las deu aixírem del gran cuydado de casa Bolos, que corrian notícias molt desagradables. No pot pensar la importànsia de aquestas pocas rallas per traurer-nos del trastorn de consideració estava tota esta casa, ab que hauria continuat fins al dibendres que dit Bolos nos escrigué fen-nos una llarga reració [sic] de tot lo ocorregut. Donem gas. al Sr. per haver-nos fins are librat dª. He sentit summamt. Al trastorn del pobre Solà y sa mare. Bulla Déu animar-los a fi de que no tinga cap mal resultats tants disgustos.
Nosaltres nos mentanim ab perfeta tranquilitat, bulla Déu que dúria. Li deia en la sitada carta qe. miràs de portar unas 300 ll., pues a motiu del dot y vestits y llarga estada de nosaltres a esta no haven portat més de eixa que 100 ll. La dificultat en cobrar si dura molt la cosa, tal vegada me farian falta. Tot això li deya, això no porta tanta presa, pues encara tinch unas 500 ll., ve que als últims de juliol me cau la penció de la viuda y noys de 300 ll. per St. Joan, cobravam la mitja anyada del regadiu que es de consideració, res nesessitaria. Com la mina se ha axugat ni se ha sembrat ni cullit res, ab això no podem esperar cobrar un diner. És gran la inquietut de la pobre gen que fa plorar, sobre tot estíguia ab tranquilitat, òbria lo que míria més convenient, deixant al resultat a la mà del Sr. y segun qe. no serà reconvingut de ningú y que sempre estaré ven persuadit en los seus bons desitg del aser en tota resolució que prèngia. Si, segons lo que Vm. judiqui de per al nou semblant prenga eix payis, resòlia no venir, pòria viurer-se ab Joan Llató si pòria entregar-nos la incinuada partida.
Si se li presenta algun subjecte ab carta del P. Franco. Garria pera·que li entrèguia sent o 75 pasetas per igual número de misas qe. li he escrit per celebrar que ho verifíquia. La tranquilitat de esta sa casa y demés li esplicarà Hisidro. Bulla Déu continuar en afaborir-nos com fins are si nos convé. Seu de cor,
Joseph Ventós
Dn. Miguel Sargatal