Amich, dueño y señor: rebo ta carta y celebro que ni en v[ostra] m[ercè] ni en ningú de eixa família (que de cor abraço) no aja novedat en la salut, la que desfrutam en esta per quant sia de sa major satisfació. Espero a·principis de la semmana entrant passar a Vich a fer una visita a mas germanas y crech que allí vindrà a encontrar-me lo company passada la semmana y de allí passarem a eixa los dos. No puch dir-li lo dia fixo, però penso serà lo dilluns o dimars de la següent. Seria més prompte però com se encontra en Barcelona per dependènsias de sa casa, li importa estar allà alguns dias passats los feriats per encarrilar algun negoci y així penso serà als primers de la semmana següent. Si tinch ocasió escriuré lo disapte antes den·de Vich o quisà li pregaré me envie lo mosso y cavalcadura algun dia antes de venir lo company per anticipar-me lo gust de donar-li un abràs y per parlar més de assiento de la subgecta matèria. Lo que li prego encaridament és que no fassa prevensió alguna, no per mi, pues sap no me agrado de cumpliments ni tampoch per lo company, perquè me consta bé que no’n gusta y ho sentiria. Y aixý, si vol que estigam contents tràctians de catar[1]. Lo demés a·la vista tantas expressions a eixa[s] s[enyo]ras de part de tots. Déu lo g[uar]de m[olt]s a[ny]s. Berga, abril 5 de 1762.
Ton amich y segur servidor,
d[o]n Anton Tord y de Prats
[1] Catar en el sentit de pagar la pena merescuda per alguna falta o delicte. Diccionari Alcover-Moll.
