Bad[alo]na, 17 abril de 1829
Amich y dueño Ignasi: Quedo enterat ab esta fha. del teu feliz arribo y de la bona salut de tota eixa apreciable família, lo qe. cohopera a la celebració de·las felices Pàscuas de Resurreció, qe. os desitjo.
He vist ab la tua la advertencias me·fas relative a las joyas, sobre cual particular miraré si ab la Agneta o bé ab lo tio Guarro (de cuals interezos te auràs descuidat avisar-me vostre determinació) si podrà traslluir la consistència de las joyas de la Sra. Mª Theresa antes del seu enlace. Temerós ver verbo a ellas luego de la tua marxa. Jo destino se’ls avia donat. Diguí a Antonet qe. era menester portar-las a casa, suposat qe. jo crèia quedaban en poder seu, però com me digué aont las avian deixadas y decordant-me de la ocurrència de las perlas ab lo teu Sr. pare y la altre ab mi qt. En lo temps de la guerra de la Independència se nos retingué una partida de consideració, qe. me costà lo seu recobro. Doní desde luego ordre a Antonet per recullir-las y entregar-me-las, lo qe. me prometé verificar demà disapte a son regrés de Barna.
Ab Vedruna parlàrem disapte pasat ab relació al document qe. vegeres per lo asumto de Cañadó, qe. ecsaminat poch condueix al consabut intent, però com a més he trobat los recibos catastrals de aquella època del Real Segrest, los documents originals firmats per lo depositari de Secuestros del Partit, qe. dit segrest durà desde 1714 a 1725, durant qual època lo mateix antecesor de nostres rivals arrendà las hisiendas Tapias i Cañadó tres añys per dos-centas lliuras anuals y al mateix temps en el interin del segrest foren mantinguts en esta casa tota aquella família. Ja pots inferir lo qe. a tot evento podria tocar los extra de lo rebut y descontats sensos y censals redimits.
Presumo pensaràs ab las navajas y ab las llavors de meló.
He admirat lo qe. me anúncias verbo a la criada, de lo qe. ningª cosa ne avia observat, encara_qe. no era estrany per tenir sempre (a ecsepció durant vostre permanència) en poder meu la clau del seller, a ont solament hi ha una bota de carga ab axeta y no haver deixat mai la del selleret, y si en realitat havia observat qe. qt. se enfadaba ab la Mª sortia de mare, no volia menjar y se’n anaba a dormir. Sempre ho avia atribuit al mal qe. domina a moltas. Ab tot jo estaré a la mira, pararé paranys y si resulta, apage
Esp[resion]s a tots y disposa del teu amich y oncle
Joaq[ui]m Salavert
[P.D.]: Segons carta del Dr. Josapet, qe. rebí per est correu, continuan sens novedat.
