Pº carísim: jo responguí a la q[u]e rebí per Pau, vehent lo contengut de ella, pues avent cadat més que admiradísim pues, al pas que cadava ajustat nostre projecte, veix a·par se a·parlat de lo tractat ab lo motiu me donas de la pubilla y, com cempre, me avia dit estava ajustat. Jo cé conprendrer si·sols me fas la càrrega que son y los motius per veure si ce pòria estrenye més la corda a lo ideat y tirar-me al carrer, però me atmira que com me avias dit diferens voltas, que estava en la mà y que dexés corra. Me quedo més atmirat vist lo q[ue] per tu ajustat -no ci està en tot y per tot-, que me a·par al dia que·[é]s ajustat és obligació de ells y mia lo estar-[h]i per últim, carísim, tot tira a pacientar-me y crech lograran lo fi y després obraran com los aparexarà y espero en Déu darà a cada hu lo premi o càstich cegons son proseguir, pues ell és qui és jutje y sap las intencions de cada qual. No dupto atmiraràs cia encara al Fugarull que, esperant tu me remeteses lo que [h]avia dexat en sa mà, pues se dexà quant no nesecitava y que no dexaria de fer ma abitació després algún temps com volias a Corominas y que després ce aniria practicant lo acordat tingui. Sols la mia parenta tenia febra y, estant vestin[t]-me per anar-i, ce’m da cert recado que no hi anés, ab que ab las cirqunstàncias vingué dit recado me aparegué com jo no vulla molestar ningú ni causar cap dany, executar-o com bolian y ara per ocasió de aver bingut Farrench. Altra volcà ab carta del home de Ayguaviva ab una solicitació forta, que si no ce li donan diners luego ce valdria de sos medis, pues aquí no [h]y bolia tornar més, pues ce_pasava ab rahons. He determinat fer-ta esta a·fi de dir-te que en mi cempre me toparàs ab lo matex. Tenim los dos tractat y que per conplaure’t ce havia assolat al que tu saps, però en cas que no ce estiga en axò no atmírias cosa, pués és precís lo dar providència de la manera ce porà, pués bex tot ce fa contra mi, y lo que més he atmirat y atmiro és que, cent ajustat los dos, no ce estiga al tractat y que tu te mírias esta matèria axís. Per últim, desitjo dexar-te en quietut com me insinues y no molestar-te, que·[é]s per mi la major pena y quant te aparega estar ab lo matex, com me apar és just y de rahó. A mi no [h]y trobaràs mudansa, sols te suplico me avises luego, pues al no cer axís, dende luego puga pendrer midas per lo que·[e]s puga fer, desitjant dar-te tota la cetisfació pusible per lo molt te dec en casa, que cempre me judicas lo poch jo ate[nc] y tinch de dir, lo poch has conprès lo fi de ma voluntat, la que cempre tu paras promte per lo que valga, y axís te estimaré te maresca la resposta promta per què ja veus ce deu providenciar lo de est home, a mès que jo estich, com te tinch insinuat diferens voltas, que en est cas remeten[t]-me tu per est any lo que·[e]s puga, fent càrrega de lo que·[e]t tinch escrit y satisfent-[me] lo de Ayguaviva, tot ce pot aver, practicant com està ideat, volent atendrer la rahó y lo que està concertat y ajustat y esperant la resposta y saludant a pº, admirant no aje respost y quedant tot teu com cempre, suplico al S[enyo]r te concerve los m[olt]s a[ny]s li suplico, del Fugarull, y fabré ii de 1743.
Tuus cemper tuus,
de Burguès y de Prats
[P.D.]: Altre tracte que·[e]l que [he] fet ab tu no’s farà, pues per ton medi me so assolat a lo que·[e]s té ajustat y lo que·[e]n mi no ce ha lograt per tu no’s lograrà per ningún altra, pues a tu, y no altre, és a qui desitjo y he desitjat dar gust com dech per tuas grasias.
Pº carísim d[o]n Fran[cis]co de Camps y de Prats.
