Querido primo meu y s[enyo]r: no obstant que dich a Llàtzer que no·t’escriuria est correu, me ha aparegut fer-te estas líneas para repetir-te las grà[cie]s de ta aplicació al millor desempeño del encàrrech de estos s[enyo]rs y, per no aver-nos juntat des·de que rebí la tua, no puch cabalment satisfer a tot son contingut. Ab tot, diré que lo fi és juntar un fondo y que los contribuyents voluntaris manifesten son zel per lo públich a proporció de lo que cada un judique que li correspon segons sas forsas, bé que limitada la caritat a las tres clases. Axís se ha practicat assí, obviant los incomvenients de taxa ad vugem dels productos decimals, y és constant que alguns que no tenen 200 ll[iures] de esta espècie de renda han satisfet en la segona y lo menos en la tercera clase. Si a tu no obstant lo referit te apar que no és fàcil portar-los a tots a est punt, podràs pendrer o fer rebrer la part que vulgan donar y ab los plasos y circumstàncias que més se adapten a las forsas dels contribuyents. Per axó estos s[enyo]rs te han comisionat a tu, que ets reputat per home de judici, prudència y activitat, y quedan segurs del acert ab ta direcció.
La minuta[1]
de la carta està admirable y expresiva del motiu y del fi. Bé pots
escriurer-la, però serà molt del cas escusar quantas te siga posible, pues res
importa més que lo no fer ruhido ni aparato de las diligèncias, y quanto més
suaus y confidencials se fas las diferents serà lo més a·propòsit.
Lo s[enyo]r Lagrifa se veu ab mi y me donà la esperansa de que tal vegada pasarias per assí. Ho celebraré molt y esta casa té sempre un quarto y llit vacant per tu y qualsevol de ta família ab sincera voluntad ab la que me repetesch als p[eu]s de las s[enyo]ras y tú mana com pots a qui es y serà
teu sempre de cor,
Ramon
S[enyo]r d[o]n Narcís de Burguès.
[1] Paraula tacada amb tinta i de difícil lectura.
