Banet: per haver escritas moltas cartas, aquí sols vos dich que las llagostas lo gros està de air ensà, en Sant Foràs, Santa Eulària, Malla y també ensusteix per Sant Boy, q[u]e los sants Mars y Sant Miq[uel] las fan detenir, q[u]e no an entrat encara en la parròquia. Es cosa de espentar, q[u]e n’i ha apar d[e] més de quatre dits de gros, q[u]e tot lo que troban per los camps se mengen, q[u]e no·ý ha burlas ab garbras por camps, que és cosa increible, que dins de las cases se mengeran la vianda y, quant no troben altre cosa, destrueixen las robas, q[u]e los modolons se an de cobrir ab rames de roure o alsina, q[u]e no lo tingan a·burles en replegar dels camps tots llegums y lo q[u]e habo. Assí, las professons van en creu y missions, q[u]e apar un judici y q[u]e som a·la fi del món, que tot és misericòrdias y penitèncias, que a·nit passada fèrem ma profissó de missió, q[ue] tornà a mitja nit a·la seu y lo señor bisbe, ab un Christo grandíssim en·les mans, que·ja podeu pensar quants dexeplinats, quantas barras de·ferro y quanta penitència pública y desjonis predica, q[u]e fou en·la seu en judici de·las misericòrdias y penitentia, q[u]e no és possible se puga may veurer en lo món, però no’s pot aplicar la indignació de Déu contra de nosaltres, en tant aquí se·an de tancar pous y fonts, q[u]e tot sin umpluvia. Llegida esta la enviaré a·Llafrenca, perq[u]e no lo tingan a·burlas en replegar tots los grans y ells avisaran al Vilar y de_més parents. Si convé cosa avisau. N[ostr]e Señor nos g[uar]de molts añs. Vich y juliol, a 4 de 1687.
A vostre manar
Can[on]ge Dionís de Vilar
