Fitxa de la carta

No puch dexar de donar avís a Ve. de la disposició del testament de Maria Bargadà y Bover, filla de Ve. y ma carísima sogra y en la estimació més que mara, suposat lo demés està en blanch per estar ocupats los demés tudors per ser lo hu de ells conseller, que és lo Sr. Vivet, y lo Sr. sagristà no vol acistir en cosa y ho ha dexat tot, però tot se mirarà a bon fi y útil del hereu. Primerament, dexa per marmesors al P. sagristà Sala y canonge de la Sta. iglésia de Vich; Maria Bover, sa mara de Ve.; Joseph de Colomer; Daniel Parrella; lo Dr. Bonave[n]tura Bargadà; Batista Reguer y tots sos fills. Inseguida sa mort se dexà, ademés de las funeràrias ací acostumadas per con_cem_blans personas, nou-sentas misas dividoras entre los convents de la pnt. ciutat y en la Ceu y iglésia de Nostra Sra. de la Pietat. He dexa més dos aniversaris a la iglésia y monestir de Santa Teresa y un offici lo dia de Nostra Sra. de la Concepció; se dexa més tretse misas celebradoras cada any a la iglésia y monestir de Sta. Clara per las tretse festivitats de Nostra Sra. en lo altar de Nostra Sra. de los Dolors.

Per aver dexat mon sogra a son libre alvedrio lo a dotar en son últim testament la Sra. Anna, filla de dita Maria Bargadà, li contitueix en dot Pº del bens de Bover lo dia los aurà de heretar lo fill de Bargadà, sent lo Sr. Lucià després de l'òbit de Ve., que nostre Sr. li vulla donar molta vida, mil lliures, dich 1.000 ll., en cas de con_locasió de matrimoni y, altrament tres-centes, dich 300 ll. Més dels bens de Bargadà, per la facultat gada [sic] y a ella donada li constituheix tres mil lliures, dich 3.000 ll., que juntas tindrà 4.000 ll. y açò és en cas de casament, sent monja li dexa sols mil, ademés de les tres-centes.

Lo heretament és d[e]·esta manera que hereta Lucià y en cas faltàs y la Sra. Anna se trobàs donzella, no cent monja, viuda ni casada hereta la Sra. Anna, sent monja, viuda o casada o casant-se, hereta a Maria Parella y, després, faltant dita sens fills a la Sra. Anna y falta[n]t dita sens fills a la Sra. marquesa Reguer, més falta[n]t Lucià, en cas de cor [sic] lo·cia de dita Sra. Anna de matrimoni, ademés de las sobredita 4.000 ll. dexa tres mil més, dic 3.000 ll. a la dita Sra. Anna, açò és la suma del testament de lo que he volgut donar-li'n. A·més has de avertir que te deseo dels bens de Bover. Lo demés, com està dit, resta per lo pnt. en blanc de lo que li donaré avís luego tinga ocasió, sols li suplicho se alègria y se allàrguia la vida que jo nuncha faltaré a ma obligació, que és cert per molt fasa no puc correspondre a la menor part. Ací tots esta[n] bons y casa mia ta[m]bé, a Déu gràcies. Christineta està com sempre y no li falta llèngua. Com més va més li cosa se lo offereix. Li estimaré dispòsia de mi com a son propi fill, que és cert que en voluntat ningú me pot excedir y resto sempre suplica[n]t a Déu a Ve. g[uard]e,

Vich y juliol, als 10 de 1665

Net de Ve.,

Daniel Parrella