S[eny]or Joseph,
Ab esta sabrà com, gràcias al S[enyo]r, estich ab los deguts auments de salut. Vulla N[os]tre S[eny]or si axí la de v[ostra] m[ercè] y, juntament ab·la s[eny]ora Cristina y la s[eny]ora padrina, a la qual me donarà molts recados.
S[enyo]r Joseph, resto molt obligada a v[ostra] m[ercè] en # la caritat tant gran me fa en aportar-se’m a ma filla... en sa casa, que sempre me tindrà en alló sia servit... molt obedient. Y N[os]tre Senyor li donerà lo... de eixa caritat <de exa caritat> tant gran, lo que suplico per amor de N[os]tre Senyor... y la castiga com si fos filla sua, que ja·veu que és un infant sens para ni mare. Me fasa favor donar molts recados a·la s[eny]ora padrina, no olvidant-me la s[eny]ora Crestina, la qual vulla N[os]tre S[eny]or li puga donar la nova bona de su fill, restant sempre molt... a sus mandatos, no·so més llarga. Desta ciutat de Bar[celo]na, als 6 de no[vem]bre 1689.
Fr[ancis]ca Caselles, viuda, criada de v[ostra] m[ercè].
