A la ocasió que per carta de nostron cosí Pau Arbell se·me’s posat en·la mia memòria que la Divina Magt havia disposat de la mort de Christineta, cosina tua (y tant amada mia). Inesplicable és lo dolor y centiment que a ocasionat en mon cor, com de·las horas ens·a continuament totas mas potènsias, estant ab lo rigor de una inesplicable y contínua tristesa, ja per una y altra rahó, ja a·la ocasió que fas reflectió lo que’m deyas que en devenidor avian de ser los dos cosa tant conjunta que sols en·posar-me axò en la memòria me causa gran sentiment. Y per altra part, sento molt lo dolor de personas tant enteresadas que aquí son ab·lo mi y major centiment de·la pèrdua de dita Christineta, a·los pares majorment de·la filla y a tu com a cosina que considero estant lo sentiment, perquè es pèrdua molt sentida, en·pensar que los pares se vègian sensa la filla y tu sensa cosina, prenda tant estima de tots. Tot sia per amor de la divina Magt. y axí no te enquiètias ni te aflígias, que si fos estat més prop y fora anat aquí a·veurer-te y aconsolaria a·tu y demés que estan desconsolats. No so més llarch, suio de part de·la mare ponet y mia me doneràs los deguts recados al Sr. cosí, Sra. Theresa, Rosa y Sra. Corominas y demés, no oblidan-me dels pares de dita Christineta y tu·te’ls pendràs a la medida de ton gust. Déu te gde. Vilafancha y fabré, als 24 de 1699
Onofre Magí Stalella y Bargadà, ton cosí