Hostalrich, 18 abril de 1776
Amich Hilari: ja te haurà dit Manaya que dimars se olvidà de donar-me la carta y que la deixà en casa ja molt tart, motiu de no haver-te respost fins ara. Amich, a la ocasió p[rese]nt me trobo assitiat y no me es dable poder-te retornar, no dich tota la partida me deixares, que me apar són 450 ll[iures], però ni porció de ella, puix me han sobrevingut cosas que me han impedit de cumplir ab tu com desitjaba. Ab tot, tinch unas vint càrregas de vi per vendrer y, com fins al agost ni té preu competent en esta vila, ni hi ha venda, si te pots aguardar fins per tot aquell mes, ab la resulta del vi y alguns deutes que penso recullir, bé que\'m costan molt, espero que te faré 200 ll[iures] a compte. No obstant, si tant mal te ve la espera, vendré lo vi a un preu o altre y ab més engorro per lo poch despaig tindré y te enviaré la partida que\'n resúltia, puix no és menester que per haver-me fet un benefici se te\'n haja de seguir dany.
Ja veus la ingenuitat ab que te parlo, com a amich, y així respon-me ab la mateixa. Si te ha de ser perjudicial molt la espera, perquè, com dich, abandonaré lo que convinga per desempeñar-te. Me alegro que se\'t proporcione la ocasió de casar la madrastra com me insinuas. Y en lo demés, no\'m olvido de ta pretensió ab Sala y demà penso saber alguna cosa.
Sabs que pots disposar de mi, puix sempre so ton amich de cor.
Dr. Joan Saurí y Tornés
