Ripoll y febrer als 20 de 1781
Amich i molt Sr. meu: Sr. Hilari: salut y gràcia. Aquí va lo Eudalt Estadà de casa, per si entre Vm. y Pere Masferrer me poden servir ab lo que li demaní en la carta que li escriguí des·de Banyolas y ab la que li escriguí per lo masover. Sols necessito per quedar bé y cumplir la suma de 80 ll. Si Pere no pot embiar-me’n ningun y Vm. pot enbiar-me’ls li quedaré sumament agraït i, com li escriguí des·de Banyolas, los hi tornaré dels del carbó quant arigos [sic] lo rebrà, si no se determina de pendrer la feixa y, en fi, de una manera o altre cubriré breument a Vm. de dita partida i antecedens y, en cas entrèguialas al dit Eudalt donador.
Aquí van estos vitllets a Parcet y a Magí sobre la mola, a Horta, sobre que pàguian lo noch a Pere, com a procurador meu y al Sr. Xemaní, recordant-li la obligació de tractar ab los demés companys. Va esta carta per lo masover del Palau, desnonant-lo y Vm. y Pere, o Pere sol també de ma part lo pot desnonar y donar-li comiat y li han de entregar luego perquè sinó diria que no és desnonat ab temps y aixís fàssia que Pere li diga abans de diumenge y Vm. li pot entregar la carta abnas de diumenge per en cas no tinga escusa. No me estigué bé lo donar-li comiat quant vingué, pero com jo ja tenia intent de embiar a eixa, pensí era més disimulat y majorment ab los motius li poso qe. me parlà de fer.li arrendament en escruix o total ab diner y jo no dir-li tot secament, que no li diguí que si ell me acababa de pagar en breu lo que me deu de est arrendament y me dona lo que pretench de arrendament del Palau, li arrendaré. Después no me faltarà un motiu per dir no li puch arrendar o per no agradar-me las fermansas si me’n ofereix com li diguí, que en cas me’n avia de donar de idòneas o altre motiu y quedarà desnonat, pot llegir dita carta y vitllets y dar-los. Advertesca a Pere Masferrer que al cobrar del noch si Horta vol aclarir lo compte me està bé, però se me han de passar en compte 14 ll. de la fusta tallà en lo congost y Prat y 6 ll. salvo error que feu fermansa per los regidors quant me compraren fusta per lo pont, qe. va marxar lo Sr. Domingo Xemaní, ja ho sap tot y los imformarà.
Estimaré dònia al Sr. Aleix Milans est paper de las partidas a hipotecas dels actes de Joseph Serra, monjo y del arrendament ab expressions als Srs. y Sras. de dita casa.
També estimaré diga a Pere que no se deixe enderrerir a Magí del deute de 24 ll. me apar són. Ja té Pere lo vale.
En quant al pont, dupto que ara se lògria lo permís, pues com ara se paga lo aument del catastro, no votaran vecsar als particulars y, en efecto, és mala conjuntura per demanar-ho y jo los aconsellaria que fins sossegadas las guerras no ho fessen present y sols lo feren de fusta. Però per zisò no se pàrian per lo que jo dich.
Remeto est violí que estimaré me’l guàrdia fins que jo hi uya o lo pòsia dins la caixa del quarto, que al ser-hi me entretindré, pues és un poch millo que lo del cadet y tòrnia a embiar la volsa ab que lo portà, qe. no es mia. Fassian enervar los mitg prat, que quedarem acordats.
Fassian enervar sota lo molí y lo moliner veja de tallar aquell arbre de vora la paret del molí y aquell alba del prat vora lo rech, que verens no era bo sinó per fer nosa y se’n pot treurer alguna poca de fusta.
Jo penso passat Pàsqua baixar a eixa com lo any passat, si Déu plau, al no ser me impedís altre ocupació. Ja dich al masover del Palau qe. pàguia a Pere las 20 ll. de oli y las 2 ll. 5 s. dels capons del tercer any de arrendament. Ja pot vendrer lo cànam del Palau y congost y lo del Palau que lo fassa brahonar si lo masover no se’n cuyda y, si dit cànam és bo que no venga sinó la meytat y me’n guàrdia la altre meytat y, si no és bo, qe. no fassa per mi, que lo venga tot y ne tràguia lo que puga. Li estimo sumament la diligència feu de dir al masover lo qe. espatllaba las alsinas. La fusta que lo serrador aurà serrat penso la deuran conduir al Roquer y si ix comprador vendrer-la.
Ja me apar li escriguí que si los regidors ne volen de pins per fer lo pont, qe. los vengan de las binyas, però ardits luego que sinó farian com los altres. Si te xahirus [sic] (com jo no hi puch baixar fins a la Pàsqua, qe. seran acabats) y ne vol entregar ab una panereta un parell de pinyois li estimaré, que lo Eudalt ja me ha dit los portaria. No se me ofereix altre cosa. Recados a sa germana, srs. vicaris, rector, etc. y si en algo lo puch servir, mània. Prego al Sr. lo gde. ms. as. desitja son amich y affte. Serdor.
Anton Pasqual Roquer y de Bassols
Amich y Sr. Hilari Torrent i Saleta.
