Carísima cosina
Dos carta[s] de Vm. tinch rebudas y, en las quals, veig que gosa perfecta salut. Io també la goso, per lo que Vm. sia servida menar-me. Al disapta pasat la causa va sé que no·i va tenir carta, va sesa per causa de la pluia y neu, que iá la tenia escrita y axí té que perdonar. Já he rebudas las mitjas, en que n\'i dono las gràcias, qe. estan en tota perfesió, bàstia que sian de las mans de Vm. Pot creura que si·no vosan estadas aquexas mitjas, que iá non tenia cap parell de bonas. Lo nofra encara no és estat en esta ciutat y fasis comta que ne estich molt fallo, que me avia promés o me avia escrit que la segona semma. de corema fera así, que avia promesos de portar los dinés al·amo y encara no es vingut, en que o sento molt, que si ell no tendrà vergònia, io si que men’n dono, que los homans ante de dir una cosa és manasté parament, lo que diuan y que cúnplian a sa obligació, que io conech que’l amo li sap grau fasis comta, que’m van anar ab un baset que se\'l lensava los pobras no’l plagarian y tot so vol per ell del qe. me escriu que si y ha cap novedat no n’i ha ninguna per encara sinó que vuit dias ha que van agafà una faluga ab 22 moros y que’l nostre y Carlos (treser, que Déu gde.) diuan axirà a campania, lo que li estimaré és que, si bé estamp que sia bo me farà marsé de enviar-me’l per un parell de mitjas, que sian en tota per fecsia, perquè lo amo me ha encomanat molt que ell pagarà lo que valdrà. No dic més. Déu la g[uar]de m[olt]s a[ny]s, en Bar[celo]na y mars, als 3 de 1709,
Q. S. M. B.
Josep Stalella y Bergadà, estudiant son cosí
[P.D.]: Per no tenir dinés totas dos estefetas no auria pugut treura las cartas y encara dech vulga ab un estudiant.
