Sento la impertinentia de vostra indispusi[ci]ó. Nostre Sr. vos done lo remey més convenient a vostres atxaques. Las inclusas l’e dexadas en casas dels a·qui anavan dirigidas.
Lo que tinch que comunicar-vos no és asserca lo que pensau, encara·que respuesta de assò ne estich ab molt cuydado sinó procurau donar-hi providèntia. Ja me apar vos escriguí llàrgament mon sentir ab altra, de la qual non tinguí resposta, que ja veheu que és molt just que se acomòdia en un estat o altre y en aquell que Déu junt ab sa inclinatió la cridan y, per axò, ni per altra adversitat del mon no·us deveu inquietar perquè tot lo de aquest món non’s pot aquietar ni satisfer sinó Déu, perquè som criats y la sua glòria ni és just que’ns inquirex la pèrdua de cosa que lo tenir-la, no’ns pot aquietar ni satisfer y no doneu entrada a tals melancolias, perquè acostuman a provenir de Satanàs y solen fer molt perjudicial a·la ànima y al cos. Lo que’ns han dit que los soldats se tornarian allotjar no ho he hoit dir a altre, antes bé totalment lo contrari. Déu vos gde., Barª y juny als 30 de 1709.
Dr. Joseph Pere Riere y Pinosa, q. v. m. b.
Joseph
