Crastina, esta sols és per dir a Vm. com la mia salut és bona, vulla nostro S[enyo]r que ta[m]bé sia la de Vm. i dels que sian de gust de Vm. I esta sols és per dir a Vm. com vui, al primer del corrent, me·som datarminada de dir a·mon jarmà del casament del s[enyo]r Narsís, intertes [sic] vull me a·dit que ja sabia que yo avia dit que, tant si ell en·volia com si·no an volia, mi casaria. Yo he·fet de·ras_posta que si que an·via·dit, i·ell me a·dit que si·los parents o·volian, que si que as faria, encara que diu que la·fisa [sic] no·li agrada. Yo le·e·dit que a·mi ja·me agradarà i·astimaré a Vm. se·per_vinga ab al s[enyo]r Sala antas que mon jarmà no’n parlàs, que sols an·ell li·vinga bé ja·sa’n·farà i as_timaré, per amor de Déu, an·tinga corda_do que yo·no puc ser llarga en ascriura i no dic més. Déu la g[uar]de esta sa·casa de S[an]t Hilari, al primer del cor[r]ent de 1709,
Madrona Parés, que més astima a Vm.
La s[enyo]r[a] Crastina Colomines i Bargadana
