Joseph: la tua carta tinch rebuda y alegrant-me sumament de la tua salut. Lo que envias a dir del vano, en portareu un de varillas de canya, lo q[u]e és de més valor. Ja està retirat y tencat y las claus ja estan tancadas, abem caxó que nos ixan de nostras mans. Lo arribar aquells subjectas a casa, arribaran ab un gran imperi y jo no li’n vaig fer altre cabal y després vingué lo notari per posar las heretats y terres y, com tu no·y vares ésser, no puguerem y ab q[u]e dit subjecte li escaparen algunas paraules y jo li vaig respondrer lo que me apareixia, q[u]e me tocava, y axís està molt severa y jo no·li’n fas ningún cabal de re. No dich més que lo demés serà per la vista. Déu te g[uar]de, de part de Maria Teresa y Daniel, Cristineta te tornan los deguts recados. V[u]y als 16 de juny del any 1711.
Christina Corominas y Bergadà
Joseph Corominas y Albó
