Carit aspós: després de saludats te paso a·dir de las notícias tan malas tinch de exa siutat, que és sertes que sempra estich ab un gran susto, que avuy n’a vingut un homa de Ba[rcelo]na y de exa siutat y me a·dit que avia trobat tres o quatre manastrals que deian exos traidors de Srs. de, com Déu és Déu, nosaltres serem los que los #cajarem las casas, que no són se no uns traidors. Ya pots considerà lo susto que estich. De altre part me considero que no tens títol lo estar aquí, que si fos ninguna conviniència no sé que mi digués que no donam, si no ca·dir a·la gent que an·Teula me a·dit que tens de antrà en la guarda la samana vinent. Yo sempra esteré ab susto. Asó no fas a·saber que’s las demàs ## que ab porto ## bé te aperexarà. No puch més que dir-t’o com a·presona més anteresada. Así may sé notícias si no quant totom ne’s pasat me apereix que en el temps és millor la astada de así que no de siutat, que una presona el en més quiatut que dir-ta si no soplican al S[enyo]r te dònia los ans. Que desitjo per mi Déu te g[uar]de m[olt]s a[ny]s. Juliol 12 de añ 1712,
Ta asposa qui més #
Isabel Corominas y de #
Joseph
