Pare y molt s[enyo]r meu: en resposta de la q[u]e rebo de v[ostra] m[ercè], després de alegrar-me de sa mantinguda salut, diré q[u]e avent trobat a esta casa quant vinguí de aquí ab lo fort del cembrar y, perçò, esser estat precís lo esperar passat S[an]t Martí per la diligència, com quedàrem ab v[ostra] m[ercè] ab lo s[enyo]r d[o]n Fran[cis]co Comalada me sobravingué terciana ab prou rigor, pues fins vuy me té detingut y no’m dispensa poder escriurer de mà pròpia, però confio ab lo favor de Déu no serà res més, encara q[u]e és veritat y suposo per sert no’m permetrà fer la diligència de molts dias per aver-me deixat molt atropellat, però lo més prest puga procuraré de possar-ho en pràctica, tant per donar fi a·la concòrdia com per posar terme en las cosas que·[e]m diu v[ostra] m[ercè], desitja y jo més q[u]e tots, quedant en lo interin tots los de casa bons y saludant-lo ab tot affecta. Jo, com sempre, a·la obediència de v[ostra] m[ercè] com dech, suplicant Déu lo g[uard]e. D[e]·esta de Corominas y 9bre. als 21 de 1730.
