Les cartes dels segles passats configuren una documentació d’excepcional utilitat tant per als historiadors com per als filòlegs. Per això, els principis que han regit la transcripció han estat facilitar la lectura per copsar el contingut i, al mateix temps, respectar les particularitats del text original. Per això, s’han fet les intervencions imprescindibles per garantir ambdues finalitats. Tenint en consideració que les cartes transcrites, en general, estan escrites en català o castellà, les pautes que s’han aplicat, en relació a la gramàtica de cada idioma, són les següents:
a) S’ha actualitzat la puntuació.
b) S’han aplicat els criteris actuals en l’ús de majúscules i minúscules.
c) S’ha accentuat segons la normativa actual.
d) S’han respectat, en la mesura del que ha esta possible, els trets fonètics dels originals, particularment en les repeticions de lletres i en el característic ús de la “c” o de la “s”, p.e. “teu de cor cempra”.
e) S’han adaptat a la normativa vigent els mots que al manuscrit apareixen junts o separats: s’ha assenyalat amb el punt volat (·) les formes que l’original ajunta, però que actualment van separats, p.e. “para·que”; i s’ha marcat amb un guionet baix ( _ ) les unitats separades per l’autor, però que actualment s’escriuen juntes, p.e. “sobre_tot”.
f) En els textos catalans es fa servir l’apòstrof tant en les elisions vocàliques previstes per la normativa actual com en les unions no previstes, p.e. “que’m”, tot i què, en aquest cas, també hem optat per la fórmula “que·[e]m”.
g) En els textos catalans es restitueix el guionet en el casos de pronom enclític, p.e. “abandonar-los”. En aquests casos gairebé sempre el verb i el pronom van junts en els originals.
h) S’introdueixen claudàtors [ ] per indicar les lletres que han estat afegides.
i) S’introdueixen parèntesis angulars < > per indicar paraules, síl·labes o lletres que surten a l’original però que distorsionen la lectura i, per tant, s’haurien d’elidir.
j) Si a l’original hi ha un element subratllat s’ha mantingut en la transcripció. Els elements ratllats o tatxats s’han reproduït si ha estat possible la lectura, però introduint una línia horitzontal al mig.
k) S’han desenvolupat totes les abreviatures que ha estat possible identificar.
l) S’ha indicat amb el símbol de coixinet [#] si s’ha presentat una paraula de difícil lectura, il·legible o afectada per un deteriorament del paper.
m) Es fa servir el [sic] (del llatí sic, així, abreviatura de sic erat scriptum, així fou escrit) per manifestar que la/es paraula/es o expressió que el precedeix s’ha traslladat literalment, encara que pugui semblar una errada de transcripció. Normalment es tracta de descurances o badades de la persona que va escriure la carta.