Caríssim: post salutem y després de dir-te que, gràcias a Déu, ho passo
millor, ci sols que m’a hatropellat un poc esta còlica. Te diré que crech
cenpre aver-te anat ab lo cor a la mà y no he anat ab allarchs ni enbolichs com
me cicnificas y dius, pues me apar bastantament te parlo y he parlat clar. La
llàstima és que no ces volgut conpendrer y aderir-me després de tanta
repucnància a lo que no puc passar. Vex que te apar vols me supjecte, lo que no
faré en ninguna manera, per sò ci la cosa ce deu portar ab tota quietut és
precís lo dar la satisfació te tinch incinuat tant allà com assí y que jo tinga
per mi, que per assò te deya lo que ce avia manester. Y fins ara sodeju [sic] de
aver-me incinuat esta cosa, ci sols al procurar ab las ideas los aparexen a fi
de despullar-me de un tot y per últim de la mia pell fer las tiretas[1].
Jo penso fins vuy aver procurat conplaurer y aver fet tots los medis he sabut
discòrrer per fer-te conpendrer esta cosa, desitjant posar en clar
pràctica una perfeta quietut a forsa de carragar-m’o tot sobra mas espatllas,
però me concidero so estat ab tu tan fatal y desgraciat que totas són estadas
infructuosas y que as format lo judici cens fer-te càrrega de ninguna de mas
incinuacions. Y com jo tinga vist per altres voltas las ideas ce an portat y
las intencions, cenpre he procurat en fer-te conpendrer lo que hi ha en esta
matèria ab tota llisara [sic], però com veja que tot tira ha un fi, te dic que
allà per mi no aclariré res, que jo ja t’e dit y fet conpendrer que me estava
bé los dos ho posacem en pràctica, que per assò no avem de manester ningún més,
cinó mirar lo just y més convenient per tots. Me apar me conpendràs y ci tens
gust de que luego forme un paper de lo que ce té de satisfer luego y de ma
intenció com y de quina manera cento ce deu portar esta cosa y fer y practicar
lo faré luego y te’l ramatré y estaré a tot lo que ce ha tractat y promés y te
tinch ofert, que·[é]s per últim lo que puch fer y dir-te a fi de que ci fins
ara no m’as conprès, ma intanció me conprengas ab tota claredat. Jo no presumo
ni vull tu per mi fasas un dia més de datanció per ta marxa, ans tu pots dir-me
lo dia tingas gust, pues jo ajustat esta cosa entre los dos cenpre estich ab
dos dias de temps a·punt per lo que mànias y per quant ma inutilitat valga en
cosas de ton major gust, y per sò me pots avisar. Saludan-me cordialment a Pº,
restant cenpre tot teu de cor, suplicant al Al[tís]sim te concerve y g[uar]de
los m[olt]s a[ny]s disitjo, desta tua y Estanyol, 29 de juny 1742.
Tuus ex toto corde tuus[2]
De Burguès y de Prats
Pº y s[enyo]r d[o]n Fran[cis]co Canps y de Prats, ar[dia]ca
[1] “Fer les tiretes” en el sentit de destrossar-lo.
[2] Teu de tot cor.
