Fitxa de la carta

Pº amich y s[enyo]r: rebo ta carta de data de 27 del pasat, aven-te després escrit lo dia 30, que cegons vex ab ella no avias rebut y després de aver celebrat las felices notícias de ta salut y de Pº, al que resaludo ab tot afecte y no escrich per no multiplicar cartas y, vist lo contengut de la carta y no aver rebuda resposta del altre, avent encomanat se la fesen dar a mans pròpias, a la que me referesch, esperaré la resposta per ma última resuloció, pues conforman-se ab lo que ab ella te dich no tinch res a dir. Altrament te dich que molt temps ha tinch reflactit y pesat mas cosas y, per assò, me ha daria a lo que·[e]t avia proposat y dit ab lo paper te remetí de Estanyol, estant cenpre en cas convingas ab lo matex y no altrament, y axís te dic que ningú més desitjós de conplaure’t, però en assò no puch fer més ni faré del que·[e]t tinch proposat y, axís, sobre axò pots tu avisar, pues en cas no te aperega bé, desitjo no molestar-te, que ci tu sabias los peros he tingut y tinch jo. Esta matèria és cert cerian finidas totas las cosas y, axís, desitjo finir-las, pues en cas no convingas ho no te aparega bé, N[ostr]e S[enyo]r y Maria S[antíssi]ma ajudaran, q[u]e és quant en est perticular, referin-me a la pasada, te puch dir y en quant a Déu és just jutje que darà la paga a cada hu com merexerà. En quant al món tu tens apar una cosa y altres altre y, a·voltas, qui ce pensa més assertat viu més enganyat, que assò és mon com no dupto auràs palpat ab ta expriència moltas voltas. En quant a las s[enyo]ras y demés, me dius me queda la veritat de no aver-los dat lo menor disgust, ans bé cenpre he aportat lo cos per no tenir lo menor disgust, cinó que en esta vida cada un y fet de son natural y és difícil convenir-los, majorment quant ce prevestex lo ordre de la justícia y rahó. Me apar no puch explicar-me ab més claredat y axís tu disposa sobre lo que·[e]t dic lo que millor te aparega, que estant amb lo matex del paper y anant los dos allenant las cosas ce bé no hi auria agut res a dir però cens que ningú nos auria centit però, persò estimaré ta última resulasió, pues la mia dias ha, com dic, la tinch presa y no la [canviaré] en est perticular. Quedo com cempre tot teu de cor com dech y en quant jo puga y valga cenpre me toparàs prompte y en quant puga tant com tu a mi y més ci més posible, que me apar que en quant he con pogut ho he executat. Vale, de S[an]t Martí, 7 de 8bre 1742.

Tuus cenper tuus

De Burguès y de Prats

Pº y s[enyo]r d[o]n Fran[cis]co de Camps y de Prats, ar[dia]ca