Pº amich y s[enyo]r: rebo ta carta de
data de 27 del pasat, aven-te després escrit lo dia 30, que cegons vex ab ella
no avias rebut y després de aver celebrat las felices notícias de ta salut y de
Pº, al que resaludo ab tot afecte y no escrich per no multiplicar cartas y,
vist lo contengut de la carta y no aver rebuda resposta del altre, avent
encomanat se la fesen dar a mans pròpias, a la que me referesch, esperaré la
resposta per ma última resuloció, pues conforman-se ab lo que ab ella te dich
no tinch res a dir. Altrament te dich que molt temps ha tinch reflactit y pesat
mas cosas y, per assò, me ha daria a lo que·[e]t avia proposat y dit ab lo
paper te remetí de Estanyol, estant cenpre en cas convingas ab lo matex y no
altrament, y axís te dic que ningú més desitjós de conplaure’t, però en assò no
puch fer més ni faré del que·[e]t tinch proposat y, axís, sobre axò pots tu
avisar, pues en cas no te aperega bé, desitjo no molestar-te, que ci tu sabias
los peros he tingut y tinch jo. Esta matèria és cert cerian finidas totas las
cosas y, axís, desitjo finir-las, pues en cas no convingas ho no te aparega bé,
N[ostr]e S[enyo]r y Maria S[antíssi]ma ajudaran, q[u]e és quant en est
perticular, referin-me a la pasada, te puch dir y en quant a Déu és just jutje
que darà la paga a cada hu com merexerà. En quant al món tu tens apar una cosa
y altres altre y, a·voltas, qui ce pensa més assertat viu més enganyat, que
assò és mon com no dupto auràs palpat ab ta expriència moltas voltas. En quant
a las s[enyo]ras y demés, me dius me queda la veritat de no aver-los dat lo
menor disgust, ans bé cenpre he aportat lo cos per no tenir lo menor disgust,
cinó que en esta vida cada un y fet de son natural y és difícil convenir-los,
majorment quant ce prevestex lo ordre de la justícia y rahó. Me apar no puch
explicar-me ab més claredat y axís tu disposa sobre lo que·[e]t dic lo que
millor te aparega, que estant amb lo matex del paper y anant los dos allenant
las cosas ce bé no hi auria agut res a dir però cens que ningú nos auria
centit però, persò estimaré ta última resulasió, pues la mia dias ha,
com dic, la tinch presa y no la [canviaré] en est perticular. Quedo com cempre
tot teu de cor com dech y en quant jo puga y valga cenpre me toparàs prompte y
en quant puga tant com tu a mi y més ci més posible, que me apar que en quant
he con pogut ho he executat. Vale, de S[an]t Martí, 7 de 8bre 1742.
Tuus cenper tuus
De Burguès y de Prats
Pº y s[enyo]r d[o]n Fran[cis]co de Camps y de Prats, ar[dia]ca
