Caríssim Pº: vex la carta y en ella te
dic que primer no tinga la carta de la mia dona no pasaré a firmar res, pues a
fe que després de aver executat la cosa li digues si té res a dir, que me apar
assò salta als ulls, per tant, me digas vindrà bé en assò, però esta saria una
satisfasió després de no tenir remey la cosa, però te asseguro que obtenint
esta no y no tinga res a dir, no faltaré en quant te dic, que cadam
ajustats, que crech no pots dir may hi aje faltat a lo que·[e]t he promés. Y
vist lo demés, te dich que vex la disputa és de 50 ll[iures], ab que ab la
suposició que vex no poder pasar per assó ni sé com m’o faré, però perquè
conprengas en tot desitjo conplaure’t, te diré no sia ni tua ni mia la cosa,
cinó que partim esta cosa, que ne trauré 25 ll[iures] y cerà la cosa 125
ll[iures] y esta casa, pagadas ab tres pagas com dius y estigas ab la certitut
no faré altre cosa, pues per veure’t ci puch conplaure’t pasaré per assò, pues
no vull cansar-te més ab esta dependència ni molestar-te. Lo demés, lo acte lo
firmarem en tenor la carta de la mia dona, pues no vull tinga res que dir, ni
per ella ni per Manuel, mon fill. En lo demés de la firma de la pubilla de
Bar[celo]na m’o diuen axís persona que té obligació de entendrer estas cosas. Y
axís, jo no desitjo cansar-te ni molestar-te, però te dic no puch ni faré més
del que·[e]t dic y tinch ofert, que·[é]s fer més del que puch, y Narcís pot
dexar assò en ta mà, pues jo no’t faltaré ci convens y ab la carta tinga de la
mia dona en executar lo q[u]e te dich. Per últim, amigo, no crech tu me vulgas
enganyar ni so capàs de pensar-me estas cosas, sinó que com las cosas no fen-se
ab tota seguratat cenpre hi ha després qüestions. No te deu de saber mal. Jo
las vulga ben precausionadas y ceguras quant ab lo demés he vistos tans qüentos
y enbolichs molt distinchs de lo que may auria atmaginat. Carísim, esta és cosa
no ý diré més y, axís, tu poràs avisar que no fen-se axins no’s pot fer-se més
hi ce estarà a lo que N[ostr]e S[enyo]r cerà cervit. És quant puch dir-te y
restant cenpre ma voluntat promta per cervir-te en quant valga, suplico al
S[enyo]r te g[uar]de de esta tua y Estanyol, 5 fabrer 1744,
Tuus ex corde
De Burguès y de Prats
