Ficha de la carta

Caríssim Pº: vex la carta y en ella te dic que primer no tinga la carta de la mia dona no pasaré a firmar res, pues a fe que després de aver executat la cosa li digues si té res a dir, que me apar assò salta als ulls, per tant, me digas vindrà bé en assò, però esta saria una satisfasió després de no tenir remey la cosa, però te asseguro que obtenint esta no y no tinga res a dir, no faltaré en quant te dic, que cadam ajustats, que crech no pots dir may hi aje faltat a lo que·[e]t he promés. Y vist lo demés, te dich que vex la disputa és de 50 ll[iures], ab que ab la suposició que vex no poder pasar per assó ni sé com m’o faré, però perquè conprengas en tot desitjo conplaure’t, te diré no sia ni tua ni mia la cosa, cinó que partim esta cosa, que ne trauré 25 ll[iures] y cerà la cosa 125 ll[iures] y esta casa, pagadas ab tres pagas com dius y estigas ab la certitut no faré altre cosa, pues per veure’t ci puch conplaure’t pasaré per assò, pues no vull cansar-te més ab esta dependència ni molestar-te. Lo demés, lo acte lo firmarem en tenor la carta de la mia dona, pues no vull tinga res que dir, ni per ella ni per Manuel, mon fill. En lo demés de la firma de la pubilla de Bar[celo]na m’o diuen axís persona que té obligació de entendrer estas cosas. Y axís, jo no desitjo cansar-te ni molestar-te, però te dic no puch ni faré més del que·[e]t dic y tinch ofert, que·[é]s fer més del que puch, y Narcís pot dexar assò en ta mà, pues jo no’t faltaré ci convens y ab la carta tinga de la mia dona en executar lo q[u]e te dich. Per últim, amigo, no crech tu me vulgas enganyar ni so capàs de pensar-me estas cosas, sinó que com las cosas no fen-se ab tota seguratat cenpre hi ha després qüestions. No te deu de saber mal. Jo las vulga ben precausionadas y ceguras quant ab lo demés he vistos tans qüentos y enbolichs molt distinchs de lo que may auria atmaginat. Carísim, esta és cosa no ý diré més y, axís, tu poràs avisar que no fen-se axins no’s pot fer-se més hi ce estarà a lo que N[ostr]e S[enyo]r cerà cervit. És quant puch dir-te y restant cenpre ma voluntat promta per cervir-te en quant valga, suplico al S[enyo]r te g[uar]de de esta tua y Estanyol, 5 fabrer 1744,

Tuus ex corde

De Burguès y de Prats