Molt apreciat cuñat Anton: rebí la tua apreciada, a la qe. he dilatat fins al present de contextar a causa de las grans ocupacions de la secretaria y també perqe. una y altre estam presuadidas de qe. la tua bondat disimularà esta falta. Quedo sumam[en]t agrahida del singular favor y caritat nos fas de donar-nos las 3 o 4 canas de fusta, quals canas (si pot ser) convindria fossen com las de esta, p[ue]s diu el fuster qe. en moltas parts són diferents, pº jo no sé de quants palms són en esta ni en eixa. Quant a ma cuñada y nebot los vindrà bé, ja te la aniran a cercar y no te admírias de qe. no hajem tingut més pressa, perqe. el fuster ab la seguretat de qe. li donariam la fusta q[uan]t la portarian, ell ha prestat la qe. se necessitaba per fer lo qe. se avia de fer. Repetesch moltíssimas gràcias y p[ue]s un favor és un conducto per ahont passan altres y dona nou ànimo a la persona afavorida per presentar-se als benefactors y ab gran confiansa suplicar-los novas gràcias, experimentant en mi estos efectes y obligant-me los mencionats motius, passo a suplicar-te fassas el favor de fer-me de padrí, junt ab mon nebot Thou (qe. se necessitan dos y dos padrinas, qe. seran ma cuñada y negoca Carmen) en la mia benedicció de abadessa, q[uan]t hi haja Sr. bisbe en esta. Confio me faràs est favor, pº si per algun motiu no volguesses fer-me’l, te estimaré me avísias, perqe. seria percís mirar per altre part, encara·qe. confio no permeteràs vínguia tal lance. Nosaltres continuam sens novedat, a Déu g[ràcie]s, encara·qe. jo molt agoviada, ab la pesada càrrega de la prelacia, pº p[ue]s Déu me la ha posada. Te estimaré li suplíquiasme dònia forsas per portar-la com sia de son agrado. No puch dilatar-me més, p[ue]s no hi ha temps. Exp[resion]s a mon fillol, a Maria Llúcia y demés de eixa e, igualm[en]t de part de mas nebodas Victòria y Narcisa. Queda desitjant ocasions de servir-te esta ta af[ectíssi]ma cuñada y atenta serv[idor]a,
Maria Clara Quintana, abadessa
Maig, 7 de 1816
Al Sr. Dn. Anton Puig Padrola y Feliu
