Bar[celo]na, 27 octubre y demà S[an]t Narcís 1820
Que per molts añs, amado amigo, tinch vist la tua de 24 co[rren]t. Ja veuré a d[o]n Bruno, q[u]e li encomanaré si hi haurà algun papé q[u]e te’l envihi. Siso de Olot me vingué a·beurer y me donà re[cado]s de la sua mare y q[u]e se abian dibertit tant. Penso és ja fora. Amigo, lo carro d’en Toll porta algunas quarteras de blat y tanbé altres carros de la Celba y al arribar en esta los fornés lo conpran a 20 pasetas la quartera de esta, q[u]e penso hi troban negoci. Ara seria ora de enbarcar-ne.
Vos fas a saber q[u]e Mercè lo dia 24 co[rren]t parí un noy després de patir 2 dias y nits, q[u]e ja li faltaben las forses, q[u]e pensàben q[u]e moriria, però ara, g[ràcie]s a Déu, ya ba bé lo noy. Se diu J[ose]ph Anton. Fòren padrins la sua mare de Gayetano y son jermà (perquè yo he estat ocupat ab un asumpto del meu nabot de Vigo, q[u]e de bé a bé no’n puch eixir de cobrar 700 i tantas lliuras y auré de acudir per justícia, q[u]e me han enviat lo poder).
Ex[presion]s de tots a vosaltres. Al S[eny]or vos g[uar]de m[olt]s a[ny]s q[u]e desitja ton apacionat amich
Narcís Vidal y Pannon
P.D.: Aquí ban 3 diaris. Me alegraré q[u]e las castañas pètian bé. En esta an eixit moltes olibas per selar, a 7 s[ous], 6 [diners] lo cortà.
