Màlaga, a 3 8bre. de 1786
Palamós, a Rita Botet
Rita: si demà pasat és bon temps nos posarem a·la vela, per lo que si mon germà no a trobat las 300 ll[iures] del pilot, ja te dirà lo que ý aurà de nou, pues pareyx que no bol pagar. Ja penso que aureu collit los reyms y que est añy no tindreu prou estiva per posar lo vi, pues me sap greu de no aber-i ningún barco, que te auria enbiat dos botas buydas que tinch.
Ja penso que sabreu que lo noy, ton germà, sortí de Càdiz lo dia 29 del mes pasat. Déu lo apòrtia a bé y axís a nosaltres.
Creu que bos abeu descuydat de escriurer, pues crech que ab la carta y finoat [sic] me pasaré tot lo biatje. Con todo que me escusaré de respondre. [Deuràs lo deuta de d[o]n Anton Cabrera, a·saver.
Pagí per un adop de rellotxa en Bar[celo]na 4 ll. 10 s.
Per un puny de bastó y virola a bayx 3 ll. 7 s. 6 [d.]
Per las borlas de dit bastó 1 ll. 17 s. 6 [d.]
Per un mocador negra 1 ll. 6 s. 2 [d.]
Per un pagaré feu mon jermà en Màlaga
a la sua germana, 12 duros plata 22 ll. 10 s.
Per una ollera 30 ll.
Per dos lliuras de tabaco 7 ll. 13 s. 9 [d.]
Són 71 ll. 4 s. 15 [d.]
Sino que de estas satanta y una lliura[s] se a de deturar deu o 12 carretadas de fusta que Saballs y Trus dig[u]eran que balian a 2 ll[iures] carretada. Precurau a estar bons que jo faré lo matex.
A Miquel li diràs que enbelasat ab sas ninf#, penso se aurà descuydat de escriurer. A ta mare mil espresions y la noya mil abresadas y tu, com senpra, mana de ton espós,
Pau Botet
