Joseph, ja tenia escrita la carta quant he rebuda la tua y veig lo que·[e]m dius, q[u]e te aconsellan no trega ningún traste y q[u]e no me·moga d’e_sí, però jo veurer-me tota sola, sens consuelo de ningú, ab los sustos q[u]e tinch, no pot ésser, q[u]e no me [he] ajagut, p[er]q[u]è me trobo molt espallada. Tot ahir lo cor no me va parar y, axís, si tinch de estar assí gustaria me enviasses una persona per mon consuelo o religioso, la persona q[u]e tu gustarias y no dich més. Déu te g[uar]de, als 4 de fabrer de 1709.
Cristina Corominas y Bergadà
