Fitxa de la carta

S[enyo]ra Isabel: estimo la notícia de la salut de v[ostra] m[ercè], que rebo ab especial contento y lo bon cuydado té de la mia, que és del tot reparada, a Déu gràcias, havent-me cessat des·de que jo assí lo dolor de cap y molt apart del mal de pit y, al mateix temps, me han aparegut los ulls grochs, senyal que era effest de mal de fel.

Me so conferit ab lo s[enyo]r d[o]n Fran[cis]co Comalada y me ha dit que encara no havia pogut mirar los papers per causa de la dipillació y mal de quexal que pateix dias ha. Té malalt també d[o]n Domingo, son germà. Haviam quedat air que vuy no’s trobariam en la iglésia de la Pietat ab lo s[enyo]r Fran[cis]co Abadal per negociar la comunicació dels capítols matrimonials del Joseph y Christina y, per no haver assistit dit s[enyo]r d[o]n Fran[cis]co, temo no hajen agravat los atchaques, y és de sentir que vejam dits capítols antes de totas las demés cosas, encara que sia gastant alguna cosa y pensava que per un real de vuyt los deixaria veurer lo s[enyo]r Coromina, empero dit Abadal diu que havent-se solicitat altras vegadas quedà proter-ne dit Coromina en no voler-los deixar veurer sens pagar la quarta part del salari ni traurer-los sens pagar lo rigor del salari major, que són #5 ll. Esta tarda havem resolt ab dit s[enyo]r Abadal de conferir-nos en casa dit s[enyo]r Fran[cis]co per veurer si trobariam medi. He discorregut que lo poriam trobar en casa Regàs, per obtenir lo s[enyo]r d[octo]r Ignasi Coromina lo gran benefici de la casa de la cavalleria, per lo que penso tenen obligats a dits Corominas, nott[ari]s. Estimaré me pose a·la deguda obediència de la s[enyo]ra Maria Teresa, donat-li de part mia molts recados y a·la Isabeleta mil abrassos y me alegraré saber prest la notícia de la entera salut de dita s[enyo]ra que aseguro ab lo favor de Déu com li supplico y que g[uar]de. De Vich y abril als 25 de 1721.

Obligat s[ervi]dor de v[ostra] m[ercè], q[ue] s[a] m[à] b[esa],

D[octo]r Joseph Pere Riere y Pinós

[P.D.]: A mossèn Joseph Isquierdo estimaré done de part mia moltas memòrias, supplicant las tingan tots v[ostres] m[ercè]s de manar-me tot lo que puga de son servey a que estich molt propte.

S[enyo]ra Isabel Coromina y de Tor[r]alla