Fitxa de la carta

Vilahü y 15 juny [17]95

Molt s[eny]or meu: participo a Vm. com ahí los francesos mos atacaran per·la part de Bàscara y Bantelló. En Bantelló ja comensaren al foch de·gros matí y durà fins a·las deu. Fou una funció molt renyida y sangrienta, tant de·una part com de altre. Als nostres ab una canonada destruiren una columna entra allí en·la Garriga de S[a]nt Thomàs, hon se·barrejà la caballeria ab tal ruido que feia terror al beur[e]-o, però com al número de enemichs era tan crescut en aquella part, los nostres se agueran de retirar en l’altre part de riu, més per·la causa de un canó que·tenian sobra S[a]nt Thomàs, que per·al número de enemichs. Est canó que dich los paisans y micalets ja·los y avian pres en aquell bosch de S[a]nt Thomàs, però lo agueran de dexar y, llabors, los francesos lo portaren més aball, haont ocasionà bastàn dany als nostras. Per·ara no·sabem al número dels morts y ferits. Jo al judico igual de una·part y altre. De·la camp[ame]nt de Camallera, que·[é]s al·q[u]e comensa l’ala de·la dreta, penso y aurà un cent ferits a·lo·menos. Iturrigray, que·[e]stà en casa Feliu y mana la dreta del ex[èrc]it, té als llabis tots negras y cremats de una bala de canó, qual li pasà molt cèrquia. De·tot asò jo·som testimoni de vista, com també de·lo que succehí en la part de Bàscara, i·és axís com diré. Allí a·la punta del sol ja repararem, que·[e]n lo Àngel de Pontós i·havia Patricus, com també reparabam una enboscada en Font Cudana i·junta altre allí en casa en Faràs, quals de quant en quant tiraban alguna escopetada com ecostuman per etraure las garrillas de Bàscara en S[an]ta Anna, com de·facto sucsehí. Pasà una garrilla dels nostres deban Vilajuan, a·las vuit del matí, que·[e]ra de uns 12 caballs, después altre de uns 8 y alguns peones de·la companyia dels Ninyos o prisidaris de Ceuta, quals largo de·ser en lo pla de S[an]ta Anna, los dispararen un canó y un abús que·tenian amagat los francesos en lo Àngel de Pontós, secudin-los fortament també los usarts de Fransa, que estaban amagats bax de Font Cudana, però los nostres se retiraran sota canó de la bateria del fortí de Calebutx y comensaren a pasar columnas per·al pont de Bàscara cap dalt, en casa en Faràs y altres dret a Vilajuan y cap en Armadàs, quant dintra breu rato se·mogué un foch tan biu com may jo agués bist, abligant a·los francesos [a] surtir dels boscus y alturas, abondonan tres canons y dos abusus. Los nostres los parseguiren fins en S[an]ta Llugaia, haont se reforsaren los francesos y tornaren per·seguir als nostres fins Armadàs y Pontós, haont se tornà comensar un foch tan cruel que·[e]l ruido feia tremolar la terra. Jo pensaba que avia de morir tota la tropa de Espanya, però me·faltan termas per esplicar al balor de·la tropa nostra, que afadigats y sens menjar quasi res tornà traura los francesos de par·allí, perseguin-los asta als campa[me]nts fins a·las 6 de·la tarda, que·fou quant se·parà al foch. Per·ara ningú sap al número de morts y farits [per] causa de ser nits quant se·ha fet la retirada, sols sé que·los de S[an]ta Eulària an pres 32 mulas ab sus carros carregats de pa, canselada, sal, munjetas y carn de bou y de moltó que anaban tras lo ex[èrc]it francès.

No dich més y mània a Pera Vidal, p[reve]ra., S. S. S.

D[o]n Anton Puig