Fitxa de la carta

Cosí y molt s[enyo]r meu: fins hara no me·a estat dabla respondra a·la sua apresiada per aver estat un poch fora. Y, en resposta, dono las gràsias a v[ostra] m[ercè] de la cuyta de xaculat y és ab totas las sircunstàsias que v[ostra] m[ercè] se sarví escriure-me avia de tenir. No sé per quina casualitat se me·a estreviat la apresiada carta de v[ostra] m[ercè] que, avent-la tinguda molt poc·ha, de·ningún modo la·e trobada quant me·a convingut. Y ab això no·tinch present si en hella me posava lo hinport de la cuyta de xaculata ni si avia de rafé alguna cosa a v[ostra] m[ercè] y, aixís, estimaré a v[ostra] m[ercè] m’o escríguia quant li vinga bé. Auria tingut gran complasènsia de que agués vingut a·fer-nos marser y desitjaria que pogués avaquar las ocupasions per poder venir, per_què miro que li seria molt convenient per la salut, per_què com y ha gran prinsipi de pasar molts tors y altras osells, penso si devertiria molt. Quedo a·la saludo ab tots los de esta sa casa a v[ostra] m[ercè] y al cosí d[octo]r Bonaventura. Y desitjaria las cosas li axisen com desitja. Quedo a·la disposició de v[ostra] m[ercè] y mani a·sa segura cosina y sarvidora que de cor desitjo servir-lo. Olot, 8bre. de 3 de [17]84

Mariàngela Ventós

Al s[enyo]r d[octo]r Esteva Santaló, m[olt] s[enyor] m[eu].