Cosí y molt s[enyo]r meu: fins hara no me·a estat dabla respondra a·la sua apresiada per aver estat un poch fora. Y, en resposta, dono las gràsias a Vm. de la cuyta de xaculat y és ab totas las sircunstàsias que Vm. se sarví escriure-me avia de tenir. No sé per quina casualitat se me·a estreviat la apresiada carta de Vm. que, avent-la tinguda molt poc·ha, de·ningún modo la·e trobada quant me·a convingut. Y ab això no·tinch present si en hella me posava lo hinport de la cuyta de xaculata ni si avia de rafé alguna cosa a Vm. y, aixís, estimaré a Vm. m’o escríguia quant li vinga bé. Auria tingut gran complasènsia de que agués vingut a·fer-nos marser y desitjaria que pogués avaquar las ocupasions per poder venir, per_què miro que li seria molt convenient per la salut, per_què com y ha gran prinsipi de pasar molts tors y altras osells, penso si devertiria molt. Quedo a·la saludo ab tots los de esta sa casa a Vm. y al cosí D[octo]r Bonaventura. Y desitjaria las cosas li axisen com desitja. Quedo a·la disposició de Vm. y mani a·sa segura cosina y sarvidora que de cor desitjo servir-lo. Olot, 8bre # de [17]84
Mariàngela Ventós
Al S[enyo]r d[octo]r Esteva Santaló, M. S.
