Antoni, esta és perquè sepau com la mia selut és bona, plàsias al S[enyo]r. Què tal ha la vostra? Sabreu com he parlat ab la viuda y, al prinsipi, li aparaxia que sensa la minyona que no’s volia casà y jo·li he replicat molt que dexava de fer un gran negosi, que després que ella seria aquí seria molt més fàsil lo donar-o, entenent al areu que·[e]s casàs ab la minyona y en que ella se·[é]s rasolta de casar-sa en pacta, que ho vol dir a son para y a dos onclas que té y que per disapta me prop vinent que vingau a·Sabadell, que ella y serà y son para y sus onclas y, allà, tractarem lo que se aurà de fer, que o crech que la cosa pasarà avant. No dich més sino que Déu vos g[uar]de y mayx 24 de 170#.
Joseph Selavert, vostron parent y amich
