Fran[cis]co: al Anton de Castellnou vas enpenyar aquells bosins de terra que uns y altres menaven per lo catastro per pagar-li un sensal avie comprat al Vilagrasa y, avent-me resolt de quitar-los per veuren si’n trauria alguna cosa de profit, pues may ne he tret res, me a respost no las vol deixa[r] i, avent-me determinat depasitar-li la partida, me portà una carta tua en la que·[e]m dius si jo poria anar aquí parlariem de això y si·no que·[e]t enviasa lo matxo que tu vindrie y, persò te envio lo matxo per·a que vingas, que jo no’m sento ab ànimo de anar-i per lo p[rese]nt. Lo demés, a·la vista. Racados a·ton pare y demés y lo S[enyo]r te g[uar]de m[olt]s a[ny]s,
Ballesta y jener 21 de 1766.
Ton oncle de Niubó
Fran[cis]co Anton de Niubó
