Po: jo·no·so com ets tan perós en escriurer, pus quan te’n anares de assí digueres escriuries luego y, aven pasat tan tems, no obstan de aver fet mirar al correu moltes vegades, no·í vist ninguna carta ni sabut ninguna notícia serta de·la dependència y, per tenir esta ocasió de portador segur, te escric esta per·a que·[e]m respongues per lo donador en què està [la] dependència que, de alguna manera, me cause algo de quimera. Jo ay estat d[e]sganat y prou de cuidado y he fet 18 ho 20 dies llit, però, gràcias al S[enyo]r, ja comenso anar bo. Me alegraré tots estigau bons y lo S[enyo]r te g[uar]de m[olt]s a[ny]s. Ballesta, 9bre. 4 de 1781.
Ton oncle y aff[ect]at,
De Niubó
D[o]n Joseph de Niubó.
