Amigo: fiat únicament de ta paraula. Passí a fer la renúncia que remetí a la mare y s[enyo]ra y esta me avisa haver-te-la fet entregar y la hagueres tinguda més prompta a no haver estat mols dies en lo llit ab un fort constipat, en lo que recaiguí per haver volgut ayxir de casa antes de temps. Lo demés in manus tuas domine comendo, etc. y desitjo tant com may lo que recaige ab tu lo empleo y anelo com·a verdader y fiel amich que·te·so, lo que no me escúsies en qualssevol cosa que te aparega puga servir-te, pues ab tot gust te complauré. Déu te g[uar]de m[olt]s a[ny]s. Bar[celo]na y gener 11 de 1766.
Tuus ex corde
De Perelló.
[P.D.]: Rebràs m[olte]s memòrias de part de d[on]a Cayetana y noyas.
Amich fito Niubó.
