Cervera, Mars, 10 de 1784
Amich m[ossè]n Ramon, acompaño a v[ostra] m[ercè] en lo just sentiment per la mort de son cunyat, Ramon Monfar, que D[éu] N[ostre] S[enyor] tinga en sa glòria. Era molt home de bé, molt honrat y bon christià. Pochs dias antes de morir vingué a trobar-me perquè lo acompanyàs a casa del d[octo]r Surís, perquè despatxàs la dependència entre ell y Carlos Folch y, en veritat, que al veurar-lo tant begut de cara, trasposat y ab la veu que’m semblaba trèmula, interiorment me formí mal prognòstich.
Tots nosaltres estam bons, Maria Antònia també, encara que molt desmenjada y ab poch delit. Parrella robust i ab bona gana com acostuma. La gossa nomenada Rastrera se ha fet horrorosa. Ja li he ensenyada a portar y a estar quieta a la cadena que, junt ab un collar, temps ha que Fran[cis]co me portà de Anglesola. Tenim també un gosset de falda royget, que’m regalà un estudiant de Puigcerdà, ly diuhen Favorí y tot lo dia segueix a la Maria Antònia. És bon guardià de casa y lladrador.
Las perdices estan bonas y cantan. La calàndria morí ja molt temps fa, perquè no tinguerem bledas promptament y lo endemà la fou morta. Grases està resolt de fer-nos lo favor de passar a Vic per·a apressurar la composició, perquè ho sab manejar molt bé y los altres lo escoltan com a home prudent e intel·ligent que pensan que és, axí estimaré que, ja que ell pren aquest treball sens paga alguna, se servisca subministrar-li lo que necessita per lo viatge o, si no pot per ara, ja lo costejarà ell del seu, per ara y al mateix temps que’l dirigesca a casa Parrella perquè lo hospèdian. Sobre [el] que ja he escrit del Ramon, no puch més, perquè fan ja col·lació o sopar tots, encara que jo no puch. D[éu] lo g[uardi] m[olts] a[nys]
Son servidor y amich, Joseph Rialp
Maria Antònia saluda a v[ostra] m[ercè] y lo escriurà lo correu vinent.
