Fitxa de la carta

Vilafranca del Panadès, juny 25, 1789

Amich m[ossè]n Ramon, temps ha que no sabem notícias de·la salut de v[ostè], lo que’ns fa està ab bastant cuydado, especialment ab la experiència que tenim del molt que acostuman atropellar a·v[ostè] los calors que ja començan en aquesta terra bayxa a sentir-se ab algun excés.

Nosaltres, ab tot, estam bons, gràcias a N[ostre] S[enyor], sols que a Maria Antònia incomoda molt la diarrhea que sol patir sempre que cria y, dias passats, la obligà a posar-se ab dieta y péndrer remeys.

També desitjaríam saber com se porta la bona Paula Piferrer, si fila molt o fa mitja o en què se emplea, que la ociositat és mare dels·vicis de·la ànima y malaltias del cos, com jo ho sé bé per experiència pròpria. Si v[ostè] tingués opportunitat, desitjaríam que vingués, may fos sinó a·lo menos per tres o quatre dias, que tractaríam nostras cosas y de nostra vinguda a S[an]t Genís, puig que Maria Ant[òni]a, passat S[an]t Fèlix, desitja pujar-hi per passar-hi lo setembre y després, en dretura, nos partiríam a Cervera.

Jo estich ab una nébula del cap d’ella perquè Maria Ant[òni]a està sols ab quatre duros y no goso demanar-li diner algun per la falta que podrian fer-li y, axís, ni puch fer la manilla ni pensar en cap truytada per aqueyxas pagesias y passo uns dias molt murriosos, per açò, si v[ostè] per medi del Miquel bolanter, que totas las semmanas va y ve moltas vegadas y de qui en casa Steve sabran dar-li rahó, podrà enviar-me v[erbi]g[ràcia] una dobleta de quatre. Jo entregaria los deu durets a Maria Ant[òni]a y me retindria los altres cinch o sis, ab que estaria surtit per tot lo estiu. Del hereu no hy ha què pensar de tràurer-ne res per ara, perquè està ab una neula terribilíssima y carregat de deutes, com un pobre de pa sech. Del d[octo]r Xavier sí que penso que ne arrencarem per lo menos las 50 ll[iures] per lo Ramon avans del setembre.

Ja escriguí a Moxó perquè passàs a Anglesola a véurer la cullita y previnch al Fran[cis]co que’l rèbia y regonega com a mi mateyx.

Si a cas convingués lo venir jo antes del setembre, luego que v[ostè] dispòsia, vindré.

M[emòrie]s de part de Maria Ant[òni]a ab tot affecte, com també de part de tots los demés. N[ostre] S[enyor] g[uardi] a·v[ostra] m[ercè] m[olts] a[nys]. Beso s[eves] m[ans].

Son amich, Joseph Rialp

Amich r[everen]t Ramon Garriga pr[esbíter]o