Fitxa de la carta

Cervera, mars 14, 1793

Amich m[ossè]n Ramon, celebram moltíssim la sua millora i que recobre la gana de menjar, mediant la qual aviat també, ab lo favor de N[ostre] S[enyor], recobrarà las forças. Refrescos i bon aliment és lo que convé i ara, al entrar la primavera, vayes-en a·S[an]t Genís, allí busque un parell de cabras i prengue la llet un poch ayguada per algun temps y, si Pere no·fa per v[ostè], busque un altre masover o prengue majordona i moçus com·jo ly aconsellaba, que axis v[ostè] estaria ben servit, com també si los s[enyo]rs de casa Angeli o nosaltres anabam allí y las feynas se farian millor a son temps y lloch. Ab un parell de matxos se podria conrejar ara tota la heretat y, ab dos moços, bastarian: lo un que estés sempre en l’hort y plantats y l’altre cultivant las vinyas y demés y, tal vegada, se podria guanyar lo salari y vida de ells y majordona ab lo tregi de·la llenya dels boschs nostres a las rejolarias. Jo per gens que # de·N[ostr]e S[enyo]r penso venir-hi aqueyx estiu.

Lo que han pagat a casa Costa són dotse lliuras per duas canas de domàs, per engrandir lo cobrellit, que era estret, sis lliuras per una còfia per Maria Antònia y set lliuras per altra per Maria Francisca. Las pensions que jo los cedí per la malaltia, enterro y bé del oncle Joseph, que en lo cel sia, a no enganyar-me sols foren tres. Axís prou se pot tràurer lo compte del que deuhen satisfer. Y lo pitjor és que encara no han pagat al bon succés, segons me escriguí P[are] Palmerola y no sé si encara en S[an]t Jaume y ab lo s[enyo]r Esteve Martí estan de la mateyxa manera. Ara me escrigué la pubilla que estan promptes a entregar-nos lo que resta del bestret del dit fins a una pensió y que’ls embie recibo, que ho entregaran a·v[ostè] o qualsevol altra persona. Quant estiga bo, podrà cobrar lo que sia possible y enviar-nos algun diner, puig que estam ab gran nebula y sempre ab gastos nous, entre altres, per los cinquanta soldats [que] dona Cervera, havem de pagar una dobla de quatre cada any fins a quatre y sols per lo present ha# pagat 11 ll[iures], 14 sous, però Deu N[ostr]e S[enyo]r nos ajudarà y donarà medis per occorrer a tot.

Per ara no se ha publicat la guerra y, tal vegada, voldran fer-la com és en·la realitat contra lladres y piratas que’s persegueyxen com a enemichs de tot lo món sens declarar-los guerra y als quals nos guarden las atencions y drets de gents usats ab los enemichs llegítims. Jo sento molt que’l vulgo, per indiscreció y per rebrer mal los discursos també poch considerats de alguns predicadors y gent que’s reputada p· sabia, aborreyx sens distincció a tot francès, sens exceptuar los cathòlichs y lleals y los bons bisbes y sacerdots confessors de·Jesuchrist de·la canalla malvada de heretges, dismàtichs, rebeldes y asesinos. Jo, per ma part, treballo lo que puch per disempresionar als enganyats y fer-los entrar en coneyxements de·lo que deuhen mirar com a enemichs de·la Iglesia, de Deu y dels homens y a qui com a ger# verdaders imitadors del[s] s[ant]s apòstols, però lo furor # poca. M[emòrie]s de part de Maria Ant[òni]a, saludo # tots D[eu] l[o] g[uardi] m[olts] a[nys].

Joseph·Rialp