Anglesola, a 14 7bre de 1817
Carísima s[enyor]a mi s[enyo]ra d[o]ña Antònia, arribàrem en esta lo dijous sobre las tres de la tarde, ab los tres oficials y d[o]n Ygnasi Balcells, q[u]e puja al caraba en Tàrrega, algo molestats del caló y molta pols del camí y, per esto, havem demanat a d[o]ña Ysabel se quedés fins lo endemà de S[ant]a Creu, q[u]e vuy celebram, per reparar-se de tota la molèstia del camí, la qual, com a molt complacenta, ha asedit y demà, si no podem fer-la quedà més, passarem ab d[o]n Fran[cis]co a fer-li compañia fins a Bellvís.
En esta sa casa ni vila no ocorre novedat, pues tots los q[u]e fins ara he vist q[u]e a·lo·menos són los més visibles continuan com los vas deixar y, tal vegada, diria milló si ly deya més risueños y famossos.
Ahí plogué un poch y animà als q[u]e havian rebatut, com y també als q[u]e tenen alguna vinya a la plana, única partida q[u]e coneixerà la cullita del vi.
Nos havia penetrat molt la notícia abultada q[u]e’ns havia donat de part de Joseph Planas, q[u]e arribà ahí al mitg_dia, pintan-nos a v[ostra] m[ercè] ab un ataque major que lo passat, però, g[ràcies[ al S[enyo]r, después de haver-lo anat a veure, nos havem tranquilisat, haven oït de la sua boca q[u]e, si bé és veritat q[u]e li tornà lo doló, però q[u]e ab la medicina se aquietà y, poden reconcilià lo son después de tres quarts de ora, havia lograt la quietut q[u]e encara li duraba quan ell marxà. Vúllia lo S[enyo]r q[u]e encara continua ab ella y q[u]e, saben-se governar millor q[u]e fins ara y procurant la tranquilitat q[u]e per v[ostra] m[ercè] fora lo millor lixis y dexan-se persuadir dels q[u]e la rodejan y més la volen com és la noya, no se negarà a tot lo q[u]e li oferescan per son restablim[en]t y est serà lo millor consol que’ns pot donar en la ausència.
Estimaré q[u]e, per la proporció del panadero, si no’n té de·[a]ltra de millor, me envihï lo q[u]e vas recomanar a la Teta, q[u]e és las calsas, la armilla q[u]e ara últimam[en]t me havian enviat de Anglesola a Navaya, aquella bosa de sombrero dolenta de sobre’l prestatge, si d[o]n Miquel no la ha menester, y lo anell q[u]e nos vengué, ab lo q[u]e sab q[u]e judico vas deixar-lo sobre la taula del quarto o sobre del escriptoria al baxaco del Jech per necessitar-o.
D[o]ña Ysabel la saluda cordialm[en]t, igualm[en]t d[o]n Fran[cis]co y pubilla, ab mon germà y demés de casa, sens olvidar ab aquella als s[enyo]rs de Peres, Botllasi, Gallart, Xinxó, ab la s[enyor]a Josepha, però ab més particularitat a d[o]n Miquel, Xaviera, noya y Roseta, d[o]n J[ose]ph, d[o]ña Pepa Sagarra, d[o]n Anton Ferrer &c. y v[ostra] m[ercè] mani al q[u]e més la vol, aprecia y espera notícias de sa millora o sos preceptes per correspóndrer y servir-la sempre, encara que sia tornant immediatam[en]t o quasi. V[ostra] m[ercè] mani al q[u]e més la estima de cor.
Domingo Garriga
PD: no estrañi tanta masega en esta carta, q[ue] la he tinguda de escríure en presència de mols y de·presa.