Bar[celo]na a 15 de janer de 1822
Apreciada s[enyo]ra d[o]ña M[ari]a Antònia, acabo de rébrer la sua molt apreciada q[u]e la falta me tenia ab no poch cuidado, però, g[ràcie]s a Deu, havem surtit de tota pena.
He fet anà tres vegadas a S[a]n Andreu y, per falta del amo un dia y altre per la mestresa o jove, no he pogut fe arrancà la capa y últimam[en]t me acaban de envià a di q[u]e no la volen donà a ningú sinó a mi. Per lo q[u]e demà passo a redemir-la y jo mateix tinch ànimo de portar-la, encara q[u]e v[ostra] m[ercè] no’m diga si vull tornar-la a veure.
Demà comenso arrenjà lo pis y disposar los mobles, fe un escura-me de tota la terrisa, q[u]e està bastan ensanfainada, y, luego ho tinga tot disposat, a veure madama. Las Bayonas se despediren plorant, asegurant-me q[u]e, si no’ls surtia feina, tindrian q[u]e captà. Jo los vas donar Btot lo més de temps per donar-me los dinés, però a!
Veuré lo s[enyo]r Picañol y li demanaré lo que’m diu. Si vol lo import dels tres mesos del llogué de d[o]n Pau, ahí me digué que me’ls donaria sempre q[u]e vulgués. Lo Jaume ha venut la mitja bota y lo import lo donà ab lo de las garrofas al Tomàs. Lo oli per ara no ha patit res, és di lo de la torra, però a casa no ni he trobat una gota. Las temallas buidas, lo saigí, ollas &c. tot ha fuigit del rebost, menos las fustas y poca pipa. Tot lo demés a la vista.
Acaban de donar-me una carta del Anton, mon germà, en q[u]è me diu q[u]e lo dia 7 anà a Lleida a portar al Tomàs los diners q[u]e li recomanaba, q[u]e no’m apar poch sacrifici, encara·q[u]e la-i recomanaba també y fou rebut ab gran agrado del Tomàs y Gaviera, creuré també dels demés lo q[u]e participo per son govern.
Retorno las exprecions a tots, un per un, però a v[ostra] m[ercè] ofereix sos respectes per·a sempre servir-la, son més apacionat de cor,
D[oming]o Garriga
