Bar[celo]na, 2 mars de 1822
Apreciada s[enyo]ra d[o]ña M[ari]a Antònia, quan esperaba tenir la satisfacció per resposta a la q[u]e vas dirigir-li lo curreu passat, me quedat ab lo desconsol de no respóndrer-me ni enviar-me lo racado de la roba q[u]e ab tantas veras li demanaba, respecte q[u]e li tinch dit q[u]e a la casa q[u]e vas a estar tinch promès portar-m’i llit, lo no enviar-m’u com si en certa manera me reprengués ma solicitut de impertinenta, pues·q[u]è mai havia advertit semblan cosa en v[ostra] m[ercè], per lo q[u]e esta és la única vegada q[u]e la-i demanaré y, si·no mu envia, creuré q[u]e no’n serà gustosa y me’n tindré q[u]e comprar-ne d’altra, lo q[u]e no sento sinó únicam[en]t perq[u]è no-u sé del cert. Si mu envia, enviïm també aquell manteu y tot lo demés meu q[u]e no necessítia. Esto va sens enfadar-la, sinó perq[u]è vull anar-me’n de casa·l’Anton y no puch sens lo q[u]e li demano, pues q[u]e quedan aixís no puch fe ni una cosa ni altra, per esto no’m sabrà ningun mal que’m digui que-u necessita.
A·pesar q[u]e no he vist ningun dels seus fills, res li dich sobre particular, perq[u]è no vull res per forsa, ab tot q[u]e sento tínguia tan aviat olvidada lo hereu la obligació firmada q[u]e ab poch sacrifici podia y pot tapar, però res me obsta perq[u]è la vetg lo que’m toca, aclucant los ulls v[ostra] m[ercè], però ojalá q[u]e lo s[enyo]r la conservés tan com a mi, lo q[u]e tots los dies li demano.
Sé q[u]e han estat al pis, lo q[u]e han fet ho ignoro del tot, bé q[u]e he conegut alguna novetat ab cosa de papers y me alegrat de haver-i deixat las claus, també alguna cosa hi advertesch en la roba, però judico ho diran a v[ostra] m[ercè] per ma major satisfacció, ja q[u]e no se han volgut humiliar a dir-m’u. Jo res de això li dich per incomodar-la, sinó per justificar-me en la suposició q[u]e no fent-u me podrian reconvenir.
És quan ab la present puch y dech dir-li, saludant a tots, en particular a las noyas, y v[ostra] m[ercè] disposi de son invariable amich y s[ervi]dor q[u]e ab totas veras la vol y desitja servir,
D[oming]o Garriga
