Fitxa de la carta

Bar[celo]na, a 18 de maig de 1822,

Apreciada s[enyo]ra d[o]ña M[ari]a Antònia, com lo procurador de S[ant] Pere me acaba de donar la adjunta, me vetg precisat a enviar-la-i, ja per major satisfacció de ell, ja també perq[u]è tínguia la bondat de mortificar-se fins al temps q[u]e conèguia púguia donar-li alguna cosa. Lo Anton Sardà té avís del seu germà per entregar-me 60 ll[iures] per cuatre pencions en pago del censal de Marañosa, per lo q[u]e avisa q[u]e, sen lo recibo del any passat de igual cuantitat, q[u]e pagà, com v[ostra] m[ercè] no ignore, fins al any 1809 inclusive, deu-se lo present per 1810, 11, 12 y 13, per lo q[u]e, duptan de mas facultats, la-i envio perquè se servesqui firmar-lo o dir-me a·qui dech dir-o y destinà los diners.

Si v[ostra] m[ercè] no ha de menester la flasadeta de cotó, me fará un fardet ab la demés roba &c y, quan la-i enviaré a di, me la remetrà, però, si v[ostra] m[ercè] la vol, jo me’n passaré y tindré lo mateix gust en q[u]e servesqui per vostè com per mi, sinó millor esto, ab tota expreció.

Me té ab molt cuidado y desasonat del tot no saber res del Urgell y, ab més particularitat, no havent encara vingut lo curreu, a pesar q[u]e me digueren q[u]e en aquella vila res havia succehït, però, com qui és prop del foch va a perill de cremar-se, esto fa teme.

Saludo al s[enyo]r r[ecto]r y a tots los de casa y v[ostra] m[ercè] mani a son invariable s[ervi]dor y més aff[ec]te, q[u]e la vol de cor,

D[oming]o Garriga