Bar[celo]na, 29 de juny de 1825,
Molt s[enyo]ra mia d[oñ]a Antònia, lo motiu de permétrer que lo meu nom sia tant vituperat y ultrajat en sa casa, me precisa dir-li q[u]e, respecte viu tan engañat algú de sa casa en dir que jo cuidaba no solament de la heretat de Anglasola, si[nó] també de la administració de tot lo de casa, q[u]e és fals, per no haber cuidat ni un dia de la manutenció ni de casa alguna més que de la heretat de Anglesola. Tenint lo antecedent de la carta que escrigué y tot lo demés que novament acabo de saber, me precisa dir-li que vull terminar la cosa a la més posible brevedat per lo que espero cumplirà la paraula donada y lo promès en son escrit del despirant, aseñalant-me lloch per juntar-nos y conclóurer-o tot.
Sé que parle dels diners dels Filipons, però v[ostra] m[ercè] sab que, lo endemà de rebuts, marxarem a Anglesola lo hereu, pubillas y jo y que ningun me’n deixaren véurer, si solament al despedir-nos per entrar v[ostra] m[ercè] al llit, d[oñ]a Xaviera nos donà 10 dobles de quatre y són los únichs que nos baren donà y envià de dits diners y, al meu regrés, que fou al abril de 1818, ja no hi cantaba gall ni gallina y, per esto, no té rahó per·a culpar-me a mi per haver-se gastat essent fora de casa. Dels diners de Vilafranca, no ignora que may na’i cobrat cap y aquell que’ls rebie dirà a·qui los donave y que no’m digui de atrassos per no haber cuidat may del gasto de casa. Si’m parle de las mil lliuras de Coroleu, no las vas béurer; las de S[ant] Pere, igualment; las de Rafegas de Vilanova, també; ni las quatre-centas y deu de Anglesola, solament sí vas véurer las q[u]e pagàrem ab d[o]n Anton de la última composició que férem.
De v[ostra] m[ercè] servidor, Domingo Garriga
