Anglesola, a 25 juliol de 1819,
M[olt] s[enyora], mi s[enyo]ra d[o]ña M[ari]a Antònia de Rialp
Caríssima y molt apreciada s[enyo]ra mi [s[enyo]ra d[o]ña M[ari]a Antònia, demà, sens falta, escrich a Bellvís entrexan-los per lo cumplim[en]t del s[enyo]r Agustí, a·fi de q[u]e v[ostra] m[ercè] no quèdia compromesa. Lo curreu vinent escriuré a m[ossè]n Pere·Joan.
Lo hereu, vacilant en la resolució de quedar-se en esta o pasar a Vilafranca per tenir major costat y centinel·las, diu li escriurà lo curreu vinent, ab lo q[u]e vetg la consabuda té algun partit en esta, baix la suposició del arrimo als més visibles, bé q[u]e molts al meu devant se compadeixent de la fatal sort del pobre y, al detràs, sé q[u]e obsèquian no poch a·qui deurian repréndrer, tinch la satisfacció de dir-li que, des·de ma vinguda, se troba millor lo referit, q[u]e estaba bastan fatal. V[ostra] m[ercè] no·s’atribuli esperansada de q[u]e lo s[enyo]r tot ho remediarà y descansant q[u]e la quietut reinarà mentres estaré jo así y q[u]e, si algun medi conech y vetg q[u]e me’l pugan proporcionar, la-i diré per posar-lo en execució, però de esta res ne confio.
No havem rebut lo fardet, però demà anirem a Tàrrega a véurer lo panadero, q[u]e presumo deu ser lo que’l ha portat.
Exprecions a tots los referits en mas anteriors y v[ostra] m[ercè] vísquia alegra ab la confiansa de q[u]e se queda encarregat de tot lo que la aprecia de cor.
Domingo Garriga
PD: So de opinió li escríguia los dias
