Cervera, juny, 1
Molt s[enyo]r meu m[ossè]n Ramon, tinch rebuda la sua i me alegrat molt las bonas notícias de sa salut. Nosaltres, g[ràcie]s a Deu, o passam bé, menos jo, que de\\\'n tan en·tan tinch algun tropell, però no són de cuydado, g[ràcie]s a Deu.
La còfia que a·rebut per·lo Patanàs estimaré que la fàcia montar luego, perquè cumbé i farà que cia montada com las dos que li enbiat. Dirà tala madama ci pot pasà la sinta, que no la múdia, però, ci té de sentar mollles [sic], ja que, ci la múdia i diu la duenya de la #, fàcian lo que bulg[u]en, q[ue] quexa còfia # anbiat are i la altra que li va# últimament no són mebas i # tràurer lo comte que inporta # mes Deu lo g[uar]de m[olt]s a[ny]s.
Qui de cor lo bol # Maria Antònia Rialp i Llorens
