Cervera, Mast, 14
Molt s[enyo]r meu, m[ossè]n Ramon, tinch rebuda la sua, cento moltícim la sua indisposició, no cebia que fos tant. Me alegraré que Deu fàcia ce·acàbia de conpóndrer abiat, que baje fort. V[ostra] m[ercè] no plànyia gasto a·casa Rialp, fàssias·fer bons caldos i tot lo que aje de menester i que no li fàltia res.
Jo ja comenso anar forta. La noieta patita ja comensa a·fer-ce. Los demés, guapos, g[ràcie]s a Deu. Estimaré que lo bestit de la noya puga tenir-lo per S[a]n Joseph, perquè lo vestit de àbit lo té molt dolent. Donarà tanta memòria a·tost [sic] los Anjelin i a·casa Anmalller [sic] i d[o]n Benet Olmera. Deu lo g[uar]de m[olt]s a[ny]s.
Pència ab lo fil
Qui de cor lo desitja cervir-lo, sa cervidora,
Maria Antònia Rialp i Llorens
