Cervera, Magt, 14
Molt s[enyo]r meu, m[ossè]n Ramon, tinch rebuda la sua sobre lo que me diu que no poden fer lo camisó per molta fenya. Jo li enbiaba a·buscar feta de aquí per purtenir-ne una per mostra, perquè ací no n\'i’a, que, ci·n’i·ag[u]és, no euria bingut a fer fer una camisa, perquè ja no·tinch mans a fer-o.
Lo bestit del noy buldria que me’l ambiés luego, perquè li pug[u]écem posar per lo camí. Jo desitjaria que bing[u]és v[ostra] m[ercè] [a] ver-nos a Vilafranca. Estimaré que me·escríg[u]ia perquè té de menester la roba, que, tal begada, lo Po li euria escrit que jo i bulia banir. És angany, que jo no i dit tal cosa i, encara que lo Po bíng[u]ia, me escriurà lo·que té·de·menester. Déu lo g[uar]de m[olt]s a[ny]s, qui de cor lo bol, sa cervidora,
Maria Antònia Rialp i Llorens
