Cervera, juriol, 26
Molt s[enyo]r meu, m[ossè]n Ramon, tinch rebuda la sua, jo sento que v[ostra] m[ercè] aje tingut aquex disgust, però, m[ossè]n Ramon, li asaguro que jo no’i puch fer res, té·un jeni [que] jo encara no lo ar[r]ibo a·compéndrer ab tant tems que estam juns. Jo u·sento moltícim, jo cempre li dic que no li pagarem a v[ostra] m[ercè] lo molt que estima la nostra casa. No puch més, tinch una còlica fortícima i estich molt atropallada, molt tems a que’m dura. Deu lo g[uar]de m[olts] a[ny]s. Qui de cor lo bol, sa cervidora,
Maria Antònia Rialp
