Duenyo y senyor, esta és per dir-li que ab d[o]n Pau no’ns habem vist ni crech aija vingut en esta ni mogut de Bellvís, solament que hare té escrit que desitja compóndrer la cosa. Primerament, arrendar-me lo dret per sis anys y, ab tot lo que’m deu, firmarme’n una escriptura que vol dega pagar est any solament 120 ll[iures] y tot lo demés ab 6 p[a]gas, una cada any, y que vol puga quitar lo capital ab 6 iguals pagas o parts sens parlar-me de móurer-se d[o]ña Antònia de fiansa. Al que tinch contextat que est any vull sie la paga 240 ll[iures] y lo demés ab los dits 6 anys. En orde a la quitació que deu fer-u una part de mil lliuras, que estan subgectas a reesmers y deuen ser enteras, y que, de las altras mil, que’n so libre li admetré la quitació ab 5 parts o pagas de 200 ll[iures] quiscuna, apujan la sisena o abaxan lo arrendament a proporció de què quítia, que de tot n’i faré un borró y, convinguts, o que púgia a firmar la escriptura o que envie procura de ell y de d[oñ]a Maria Fran[cis]ca y, si pot ser, de d[oñ]a Ysabel. Al s[enyor] deu fer-me dit borró li tinch dit tràguia també als senyors Rialps de sa obligació, mes no s’i voldrà comvenir. Dijous diu podré emviar lo borró del conveni, vull dir, si d[o]n Pau voldrà comvenir al barró que farem, jo no penso móurer-me’n en ninguna part. V[ostres] m[ercè]s no cèsian de instar, que jo estich en lo mateix. Saludo a mi senyora d[oñ]a Antònia y família y queda sempre a sa disposició.
Son af[ectíss]im Bonaventura Codina
