Anglesola y d[esem]bre 23 del 1822.
Amiga y dueña d[o]ña Maria Antònia de Rialp, són 7 ores del matí y penso no a pasat lo curreu de la part de Lleida, però, no opstan, me arrisco a donar-li la més plausipble notícia de q[u]e D[e]u Nostre S[eny]or mos a remediat molt y molt de aigua ap tal q[u]e, primerament, lo dia 20 del corrent mos feu una nebada en estos terrenos de cosa de un palm y e sabut de sert q[u]e, a la part de Cervera, a estada de cerca 2 palms, q[u]e esta és·la rivera q[u]e més interesa a est terme y, después de dita nebada, tota la santa nit del 22 a plogut sens deixar-ce’n un istan, com si la donaban per·a mort de Deu y, aixís, tenim q[u]e donar tots moltas gràcies a Deu, q[u]e ja abian arribat tots los pobres sembrats a las portas de la mort, los frets abian secat la terra de un modo no mai bist, los q[u]e aviam sembrats per los Farrugats, ja acababan de pérdrer-ce entre las cucalas q[u]e s’i avian girat ap gran manera, a pesar q[u]e 3 o 4 dies q[u]e las guardava una dona, però ellas també se# #tr#, las trea del un cap, se·n’anaban al altre, pero # #ura estich cert q[u]e, si queda bé lo tems, tot gr# apar q[u]e D[e]u Nostre S[eny]or mos mira de ple # q[u]e pintaba la cosa per·a si ni abia per tot # #iar, no bull dir de la misericordia de Deu, sinó # pintaba per est Urgell de béurer q[u]e a tot lo # abia caigut lo samenter y tan bonas notícies #, tan bons sembrat y per·a si tot el contrari # trastornar-ce qualcebol q[u]e tingàs un poch de #.
En cas lo Jan li demanàs per fer llegums per v[ostra] m[ercè], no és molt bentatjós, q[u]e los secans de v[ostra] m[ercè] van molt crus de fems y v[ostra] m[ercè] no cria coloms, ni manté bous y lo erp va a preu de 27 pesetas la cortera y, si’s topa la collita, tal bolta ce pasarà a no-res del preu, però, si v[ostra] m[ercè] ne és gustosa, tot se farà. Jo me apar q[u]e no abem fet mala sembrada per la añada, q[u]e jodico q[u]e té cerca de 58 quarteres de sembradura, no-u ai contat bé, però, un poch demun demun, a pesar q[u]e, ap la carta q[u]e donà v[ostra] m[ercè] al Jan, vai conèixer q[u]e ell li divia dir a v[ostra] m[ercè] q[u]e li auria feta gruar lo dit, però o bai dir per certs motius q[u]e tenia de queixar-me, com ell ja-u begué, q[u]e lo dia q[u]e va arribar en esta, q[u]e venia de eixa de Bar[celo]na, ja teniam sembradas 19 quarteras de entre blat y xeixa de ordi, aben-lo agut de comprar tot com se a comprat y tot sembrat a la millor ocasió. Estich cert q[u]e nengú o auria fet, n’i a de sembrat 22 quarteras y mitja de sembradas y me enclino, ajudan Deu q[u]e # o tindrà tot regat en cas los altres intentan #, mes si v[ostra] m[ercè] ne és gustosa ne sembrarem #es o, si·no, beurem lo q[u]e mos dirà lo amo nou # digué q[u]e dònia la culpa a ell, però jo si coste # profit de v[ostra] m[ercè] no mai lo escoltaré, q[u]e en la # sempre fai lo q[u]e las majors parts fan y no #asa los omens q[u]e ce abantin masa tots sols sens # q[u]e los altres los abantin. Precuri’s en concerbar y # #erma la pluja a feta y lo saludarà s[eu] s[egur] s[ervidor], # sa mamilia [sic] y Roseta com a v[ostra] m[ercè] fan la mia.
Anton Garriga